5. Església de San Juan

Iglesia de San Juan Bautista

Una església per al poble

El 1512, en el context de la conquesta del regne de Navarra i després de la presa de Pamplona pel Duc d’Alba, la tropes navarrofranceses, en retirada, van saquejar i van incendiar Hernani. La primitiva parròquia, situada extramurs, va patir gravíssims danys. És llavors quan es va veure la necessitat de construir una església dins del recinte emmurallat d’Hernani.

Juan López de Amezqueta y Alcega va cedir part d’un terreny extramurs al costat de la muralla, de manera que l’església formaria part de la nova defensa. D’aquesta manera, entorn de l’avui desaparegut palau Alcega, sorgia un nou gran espai cridat a convertir-se en el nou centre neuràlgic de la vila; la plaça Major, actual plaça Gudarien.

La llicència per al trasllat de l’església la va concedir l’Emperador Carles V el 19 de desembre del 1540. Les obres van començar cinc anys més tard, el 1545, a càrrec dels mestres picapedrers Domingo de Olozaga, Miguel de Beramendi i Andrés de Izaguirre. La construcció de l’església va suposar un gran esforç per a la vila, que va arribar a vendre terrenys per fer front a les nombroses despeses. Les obres es van interrompre en diverses ocasions, fins que el 1595, amb el tancament del creuer, es dona per finalitzada la nova Església Parroquial de Sant Joan Baptista.

Es tracta d’una església d’una sola nau, amb planta de creu llatina, d’estil tardogòtic o gòtic basc (voltes de creueria sostingudes per columnes semicilíndriques adossades a les parets). Mesura 158 peus de llarg (uns 50 metres) i 50 peus d’ample (15 metres aproximadament). El material utilitzat és maçoneria a les parets i obra de carreus a les cantonades.

Anys després d’acabar l’edifici, “siendo tan suntuosa la iglesia… desdice mucho por la falta que tiene de remate”, i després de nombroses vicissituds, finalment es va aixecar aquesta magnífica torre de base quadrada, dissenyada per Francisco de Ibero, que es va finalitzar el 1764. El 1795 va quedar rematada amb el campanar i, posteriorment, la curiosa ubicació en cantonada del seu rellotge.

El pòrtic barroc, de grans dimensions i indubtable valor artístic, és obra de Martín Zaldua i data del 1706. Té una composició rectangular, flanquejada per dues pilastres que suporten el frontó triangular. Sota el gran arc podem veure l’escultura de sant Joan Baptista, patró d’Hernani (obra en fusta d’Ambrosio de Bengoechea, que inicialment la va elaborar per a l’altar major el 611), i als costats de la porta, les escultures de sant Pere i sant Pau.

A l’interior destaquen el retaule major (Bé Cultural amb categoria de Monument), joia barroca de Bernabé Cordero, del 1656, i la imatge del Sant Crist Crucificat (gòtic, dels segle XIII-XIV), la imatge més antiga de l’edifici,portada, amb tota probabilitat, de l’antiga església parroquial. També en destaquen els altars laterals de sant Josep (amb el seu sagrari, del retaule primitiu), de la Mare de Déu del Rosari, de la Mare de Déu dels Dolors i del Sant Crist Jacent. A l’interior, a més, hi ha la sepultura de Juan de Urbieta (segle XVI) o les restes d’Agustín de Cardaveraz (1703-1770).

El 2016 es va erigir a l’antiga sagristia la capella de Zikuñagako Ama, on es troba la preciosa imatge de la Pietat, autèntic tresor del segle XVI. La figura de Zikuñagako Ama és una reproducció, ja que l’original es va robar el 1979.