6. Ajuntament

Ajuntament

Guerres Carlines

Les Guerres Carlines, més enllà de les disputes per la successió de la corona espanyola, van ser un xoc entre dos models d’Estat. D’una banda, els partidaris d’un règim tradicional, basat en privilegis forals, i, de l’altra, els partidaris del liberalisme i de la integració del territori basc dins del marc nacional,tot i que també van existir liberals foralistes.

El 1833, Ferran VII moria sense descendència masculina. Abans de morir va abolir «la Llei Sàlica» per permetre que la seva filla de tres anys es convertís en Isabel II, reina d’Espanya. El seu germà, l’infant Carles, quedava fora de la línia successòria. Només tres dies després de la mort de Ferran VII, Carles s’autoproclama rei d’Espanya, la qual cosa inicia les Guerres Carlines.

Aquestes conteses van jalonar el segle XIX. Així, en el context de la II Guerra Carlina (1872-1876), una granada, llançada pels carlins, va caure a l’ajuntament. El projectil va impactar contra un polvorí improvisat, que va fer saltar per l’aire gairebé tot l’edifici i va deixar alguns morts i ferits.

Després de la guerra el poble va quedar destrossat, tot i que les forces liberals van resistir el setge, que va durar pràcticament fins al final de la guerra. Com a reconeixement, Alfons XII va atorgar a la vila el títol d’«Invicta» que avui podem llegir al balcó principal de l’ajuntament, al costat dels títols de «Noble i Lleial».

Es van necessitar 10 anys per tramitar els ajuts i les indemnitzacions que van permetre començar les obres del nou edifici consistorial. Finalment, i en ple municipal, es va decidir per unanimitat encarregar les obres a l’arquitecte més rellevant d’Hernani. Joaquín Fernández de Ayarragaray era conegut a Hernani com «el Sevillano». Hernani, el 1821, va marxar de jove a Madrid, on va cursar estudis superiors fins que va aconseguir càtedra a la universitat de Belles Arts de Sevilla. Aleshores ja era un arquitecte consagrat, autor d’obres com la renovació de diversos elements arquitectònics de la catedral de Sevilla, la construcció de la Casa de les Sirenes, l’Hotel Roma…

L’ajuntament tanca la plaça Gudarien, i forma part d’un conjunt monumental que respecta, d’alguna manera, el caràcter emmurallat de la vila medieval. Un dels seus arcs és una de les antigues entrades a la vila, on venia a parar l’antic Camí Ral. Per Hernani han passat personatges tan rellevants com Felip I el Bell i la seva dona Joana la Boja el 1502; Felipe V, en el seu primer viatge a Espanya, el 1701, o el Comte d’Artois —posteriorment Carles X, rei de França—, el 1782. Per a aquestes ocasions, el poble es vestia de gala i preparava ostentoses celebracions.

Gràcies a l’ajuda del mestre d’obres Ramón Cendoya va poder dirigir les obres des de Sevilla, en què va fer un treball magnífic pel qual no va voler cobrar cap tipus de remuneració; ho va fer per afecció al seu poble natal.

L’edifici s’alça sobre els sis arcs que van quedar drets i un més que ocupa l’espai de l’enderrocada casa vicarial. Crida l’atenció la profusió d’elements decoratius i arquitectònics, que poc tenen a veure amb l’arquitectura pròpia de la zona, i tanmateix guarden similitud amb edificis andalusos de l’època, com l’Ajuntament de Sevilla.